Tirant lo Blanc I

Joanot Martorell

• Editorial: Linkgua
• Año: 2014
• ISBN:
  9788499534633
• Edición: 1
• Categoría: Literatura
• Categoría: Clásicos

It is significant that among the romances burned by the priest in Don Quixote, Cervantes saved Amadís de Gaula, Palmerín de Inglaterra, and Tirant lo Blanc, which he calls "the best book in the world." Tirant lo Blanc was written at a time when the tradition of medieval knights was in decline, and by a writer-knight also somewhat anachronistic. The work has a modernist feel ages before the era of modernism came to be. This is evident in its dynamic characters, with both positive traits and defects, and its many breaks from the traditional narrative structure of heroic epics popular in its time. Tirant is a Breton who travels the world having exciting adventures as a knight, but the story also contains a romantic element based on the hero's love of Carmesina, the emperor's daughter. The story has an abrupt ending in a style highly innovative for the western world at the time it was written.

Créditos

Título original: Tirant lo Blanc.

© 2020, Red ediciones S.L.

e-mail: [email protected]

Diseño cubierta: Michel Mallard

ISBN rústica: 978-84-9953-464-0.

ISBN ebook: 978-84-9953-463-3.

Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar, escanear o hacer copias digitales de algún fragmento de esta obra.

Sumario

Créditos 4

Presentación 19

La vida 19

La obra 20

Preliminars 23

Dedicatòria 23

Pròlech 24

Capítol primer. Comenca la primera part del libre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Veroych en los seus benaventurats darrés dies 26

Capítol segon. Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a la comtessa e als servidors la sua partida 26

Capítol tercer. Com lo Comte manifestà a la comtessa, sa muller la sua partida; e les rahons que li fa, e lo que ella replica 27

Capítol quart. Rahons de consolació que lo comte fa a la comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo comte anà en Hierusalem 30

Capítol quint. Com lo rey de Canària, ab gran stol, passà en la illa de Anglaterra 31

Capítol sisé. Lamentació que féu lo rey 34

Capítol seté. Com lo rey de Anglaterra pregà a l’hermità 35

Capítol huyté. La resposta que l’ermità fa al rey 36

Capítol IX. Rèplica que lo rey fa a l’hermità 36

Capítol X. La resposta deffinitiva que l’ermità féu al rey 37

Capítol XI. Les gràties que lo rey de Anglaterra fa a l’hermità 39

Capítol XII. Com lo rey anglés donà licència a l’hermità que anàs a fer les magranes compostes 40

Capítol XIII. Letra de batalla tramesa per lo rey de la Gran Canària al rey de Anglaterra 41

Capítol XIIII. Com los embaxadors del rey de Canària portaren la letra de batalla al rey de Anglaterra 42

Capítol XV. Com per tots los del consell fon deliberat que l’ermità digués primer son vot sobre la letra de batalla que tramés lo rey de la Gran Canària al rey de Anglaterra 44

Capítol XVI. Les rahons que lo rey de Anglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per entrar en la batalla ab lo rey de la Gran Canària e lo que ells li repliquen 46

Capítol XVII. Com lo rey de Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers, renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l’hermità, que fes la batalla e entràs en camp clos ab lo rey de la Gran Canària 46

Capítol XVIII. La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Varoych com lo suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit, lo comte Guillem de Varoych, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam e dels seus actes 48

Capítol XIX. Rahons que fa la comtessa al rey hermità com li demanà en gràtia que li prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoych. E com ordenà la batalla per entrar en camp clos ab...

Índice

• Créditos
• Presentación
• Preliminars
• Dedicatòria
• Pròlech
• Capítol primer. Comenca la primera part del libre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Veroych en los seus benaventurats darrés dies
• Capítol segon. Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a la comtessa e als servidors la sua partida
• Capítol tercer. Com lo Comte manifestà a la comtessa, sa muller la sua partida; e les rahons que li fa, e lo que ella replica
• Capítol quart. Rahons de consolació que lo comte fa a la comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo comte anà en Hierusalem
• Capítol quint. Com lo rey de Canària, ab gran stol, passà en la illa de Anglaterra
• Capítol sisé. Lamentació que féu lo rey
• Capítol seté. Com lo rey de Anglaterra pregà a l’hermità
• Capítol huyté. La resposta que l’ermità fa al rey
• Capítol IX. Rèplica que lo rey fa a l’hermità
• Capítol X. La resposta deffinitiva que l’ermità féu al rey
• Capítol XI. Les gràties que lo rey de Anglaterra fa a l’hermità
• Capítol XII. Com lo rey anglés donà licència a l’hermità que anàs a fer les magranes compostes
• Capítol XIII. Letra de batalla tramesa per lo rey de la Gran Canària al rey de Anglaterra
• Capítol XIIII. Com los embaxadors del rey de Canària portaren la letra de batalla al rey de Anglaterra
• Capítol XV. Com per tots los del consell fon deliberat que l’ermità digués primer son vot sobre la letra de batalla que tramés lo rey de la Gran Canària al rey de Anglaterra
• Capítol XVI. Les rahons que lo rey de Anglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per entrar en la batalla ab lo rey de la Gran Canària e lo que ells li repliquen
• Capítol XVII. Com lo rey de Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers, renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l’hermità, que fes la batalla e entràs en camp clos ab lo rey de la Gran Canària
• Capítol XVIII. La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Varoych com lo suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit, lo comte Guillem de Varoych, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam e dels seus actes
• Capítol XIX. Rahons que fa la comtessa al rey hermità com li demanà en gràtia que li prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoych. E com ordenà la batalla per entrar en camp clos ab lo rey moro, del qual guanyà gloriosa victòria
• Capítol XX. Lo vot solemne que lo rey hermità féu stant nafrat per lo rey de la Gran Canària
• Capítol XXI. Com lo rey hermità s’excusà que no volgué lexar a la comtessa son fill
• Capítol XXII. Lementació que féu la comtessa com agué lexat lo fill
• Capítol XXIII. Com los cavallers qui havien acompanyada la comtessa se’n tornaren al camp ab lo fill e recitaren al rey les lementacions de la comtessa
• Capítol XXIIII. Com lo rey hermità féu vallejar lo seu camp e tramès a la comtessa que li trametés dues botes de lavor d’espinachs de coure
• Capítol XXV. Com lo rey hermità donà la batalla als moros, fon vençedor
• Capítol XXVI. Com lo rey hermità se manifestà a la comtessa, sa muller
• Capítol XXVII. Com lo rey hermità restituhí al primer rey les robes, la corona, lo ceptre, e lo regne, e tornà a servir Déu
• Capítol XXVIII. Com lo rey de Anglaterra se casà ab la filla del rey de França e en les bodes foren fetes molt grans festes
• Capítol XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son linatge a l’hermità
• Capítol XXX. Com Tirant demanà a l’hermità en què pensava
• Capítol XXXI. Com Tirant preguà a l’hermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria
• Capítol XXXII. Com l’ermità legí un capí[tol] a Tirant del libre nomenat «Arbre de Batalles»
• Capítol XXXIII. Com l’ermità legí a Tirant lo segon capítol
• Capítol XXXIIII. Com l’embaxador del Papa menaçà al capità del gran turch dins Contestinoble
• Capítol XXXV. Com l’ermità dix a Tirant la significatió de les armes
• Capítol XXXVI. Com desagraduen los cavallers
• Capítol XXXVII. Com Tirant demanà a l’hermità que li digués en quina edat del món eren stats millors cavallers
• Capítol XXXVIII. Com Tirant tornà a replicar a l’hermità del precedent capítol
• Capítol XXXIX. Com Tirant se partí de l’hermità, content de les bones doctrines que li havia dades
• Capítol XL. Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que s’eren fetes en les bodes del rey de Anglaterra, passaren per l’ermita hon stava lo pare hermità
• Capítol XLI. Com Tirant recità a l’hermità les grans festes, solempnitats e magnificències, les quals no·s troben per scriptura tan bells actes com foren fets en les bodes del rey de Anglaterra, e del divís que fon entre·ls officis.
• Capítol XLII. Com lo rey isqué de la ciutat, ab gran professó, ab tots los stats e ab tot lo clero
• Capítol XLIII. Com lo rey de Anglaterra pres la benedictió ab la filla del rey de França
• Capítol XLIIII. De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rey de Anglaterra
• Capítol XLV. Los capítols de les armes que·s podien fer en aquelles festes
• CAPÍ[TOL] XLVI. De axò mateix
• Capítol XLVII. [De axò mateix]
• Capítol XLVIII. [De axò mateix]
• Capítol XLVIIII. [De axò mateix]
• Capítol LI. [De axò mateix]
• Capítol LII. [De axò mateix]
• Capítol LIII. Com Tirant manifestà a l’hermità les magnificències de la roca
• Capítol LIIII. De la suplicació que la reyna [f]éu al déu de Amor
• Capítol LV. La resposta que lo déu de Amor féu a la reyna
• Capítol LVI. Com lo hermità demanà a Tirant que li digués qui era stat lo millor dels vençedors
• Capítol LVII. La resposta que lo rey féu al conestable
• Capítol LVIII. Com Diaphebus legí a l’hermità la carta que lo rey de Anglaterra havia feta a Tirant donant-lo per millor cavaller de tots
• Capítol LIX. Lo jurament que lo rey de Anglaterra feya fer als gentils hòmens aprés que eren examinats ans que·ls donàs l’orde de cavalleria
• Capítol LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui·s combatia com lo tingé vençut
• Capítol LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Viles-Ermes quant li demanà lo fermaill que la bella Agnés li havia dat
• Capítol LXII. Letra de batalla tramesa per lo senyor de les Viles-Ermes a Tirant lo Blanch
• Capítol LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rey d’armes sobre la letra del senyor de les Viles-Ermes
• Capítol LXIIII. Lo consell que Hierusalem, rey d’armes, donà a Tirant lo Blanch
• Capítol LXV. Com lo senyor de les Viles-Ermes devisà les armes
• Capítol LXVI. Lo rahonament que lo rey d’armes, com a jutge de la batailla, féu als dos cavallers
• Capítol LXVII. Com fon feta la batailla de Tirant ab lo senyor de les Viles-Ermes
• Capítol LXVIII. Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la batailla.
• Capítol LXIX. Com los IIII cavallers germans d’armes se presentaren davant lo rey de Anglaterra, los quals eren dos reys e dos duchs, e donaren-li per scrit lo que volien
• Capítol LXX. Com lo segon cavaller donà al rey lo seu albarà de les armes que volia fer
• Capítol LXXI. Com lo terç cavaller donà un albarà al rey de les armes que volien fer
• Capítol LXXI. De les paraules que contenia lo albarà del quart cavaller
• Capítol LXXII. Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, lo hu aprés l’altre, e de tots fon vençedor.
• Capítol LXXIII. Com Tirant vençé lo quart cavaller
• Capítol LXXIIII. Com un cavaller nomenat Vila-Fermosa requerí de batailla a Tirant
• Capítol LXXV. Com Tirant fon reptat de cas de traçió per una donzella en presència del rey
• Capítol LXXVI. Com Tirant s’escusà de paraula del cars de traçió en presència del rey e acceptà la letra de batailla tramesa per Kirielayson de Muntalbà
• Capítol LXXVII. Letra de batailla tramesa per Kirirelayson de Muntalbà a Tirant lo Blanch
• Capítol LXXVIII. Com lo rey de Anglaterra anà ab tots los stats a la sglésia de Sanct Jordi per solennizar novelles obsèquies als dos reys e als dos duchs
• Capítol LXXIX. Resposta a la lletra de batailla per Tirant lo Blanch
• Capítol LXXX. Com los rey d’armes e la donzella se’n tornaren ab la resposta de Tirant
• Capítol LXXXI. Com Thomàs de Muntalbà requirí de batailla a Tirant per venjar la mort dels reys e la mort de son germà
• Capítol LXXXII. Com Tirant e Thomàs de Muntalbà se combateren e Tirant fon vençedor
• Capítol LXXXIII. La oració que féu Tirant aprés que agué vençuda la batailla
• Capítol LXXXIIII. Com tragueren ab molta honor a Tirant e donaren sentència de traÿdor contra l’altre cavaller
• Capítol LXXXV. Com fon instituhïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera
• Capítol LXXXVI. Lo jurament que fan los cavallers de la Garro[t]era
• Capítol LXXXVII. Los capítols de la fraternitat són aquests
• Capítol LXXXVIII. [De axò mateix]
• Capítol LXXXIX. [De axò mateix]
• Capítol XC. [De axò mateix]
• Capítol XCI. [De axò mateix]
• Capítol XCII. Les çerimònies que los cavallers de la Garrotera fan com tots són ajustats en la sglésia de Sanct Jordi, hon és lo cap de l’orde
• Capítol XCIII. Los vots que fan les dones de honor
• Capítol XCIIII. [De axò mateix]
• Capítol XCV. [De axò mateix]
• Capítol XCVI. Com fon trobada la devisa del collar que lo rey de Anglaterra donà
• Capítol XCVII. La significació de la devisa
• Capítol XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’hermità e tornaren en llur terra
• Capítol XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon deliurada per un cavaller de l’orde
• Capítol C. Com Tirant armà una nau per socórrer al maestre de Rodes, e anà-se’n en sa companyia Phelip, fill menor del rey de França, del qual se tractà matrimoni ab la filla del rey de Ciçília
• Capítol CI. Com lo rey de Ciçília preguà a Tirant que l’acollís en la sua nau per passar al Sant Sepulcre de Hierusalem
• Capítol CII. Com lo rey de Cicília féu un convit a Phelip e a Tirant ans que partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Phelip havia fet
• Capítol CIII. Lamentació que féu la filla del rey de Ciçília aprés del convit
• Capítol CIIII. Com lo rey de Ciçília comanà la muller e sa filla a son germà, lo duch de Meçina, e preguà’l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Phelip e de sa filla
• Capítol CV. Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué
• Capítol CVI. Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de ylla
• Capítol CVII. Com fon mort lo soldà per sos vassalls a mort vituperosa
• Capítol CVIIb. La offerta que féu lo mestre de Rodes a Tirant de pagar-li la nau
• Capítol CVIII. La resposta que Tirant féu al mestre de Rodes. Aprés partí de Rodes e anà al Sanct Sepulchre en companya del rey de Cicília e de Phelip
• Capítol CIX. Com Tirant posà en libertat tots los catius que havia comprats en Alexandria. E com tornaren en Ciçília e strengueren lo matrimoni de Phelip ab la filla del rey de Ciçília
• Capítol CX. Lo rahonament que Tirant féu a la infanta de Cicília sobre lo matrimoni e com la infanta féu moltes experiències per conéixer a Phelip
• Capítol CXI. Com la infanta de Ciçíl[i]a tramés per Tirant e manifestà-li com era contenta de complir lo matrimoni ab Phelip
• Capítol CXII. Com lo rey de Cicília tramés deu galeres e quatre naus armades al rey de França per valença
• Capítol CXIII. Lo vot que Tirant féu davant lo rey de França e molts altres cavallers
• Capítol CXIIII. Com Ricart en presència del rey de França, dix que combatria a Tirant a tota ultrança. E com lo rey de França combaté Trípol de Súria e aprés robà la costa de Turquia
• Capítol CXV. Letra tramesa per lo emperador de Constantinoble al rey de Cicília
• Capítol CXVI. Com lo rey de Cicília preguà a Tirant, per part sua e de l’emperador de Constantinoble, que volgués anar en Constantinoble per socórrer-lo
• Capítol CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les rahons que lo emperador li dix
• Capítol CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una flecha que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’emperador
• Capítol CXIX. Rahons de conort que fa Diafebus a Tirant perquè·l veu pres ab lo laç de amor
• Capítol CXX. Lamentació de amor que fa Tirant
• Capítol CXXI. Rahons que fa Diafebus a Tirant aconortant-lo de ses amors
• Capítol CXXII. La proposició que lo emperador féu en lo consell, dreçant les noves a Tirant
• Capítol CXXIII. La resposta que Tirant féu a l’emperador en lo consell
• Capítol CXXIIII. Rahons que fa lo emperador en lo consell contra un cavaller mal crestià
• Capítol CXXV. Com la princessa donà consell a Tirant que·s guart de les falses astúcies del duch de Macedònia
• Capítol CXXVI. Com Tirant satisfeu en les rahons que lo emperador li demanava
• Capítol CXXVII. Com la princessa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava
• Capítol CXXVIII. Com la princessa repassà a Tirant perquè la havia requesta de amors
• Capítol CXXIX. Com Tirant donà rahó a la princessa per quina causa la havia requesta de amors e com per la sua amor ell se daria la mort
• Capítol CXXX. Com la princessa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que dites li havia
• Capítol CXXXI. Com lo embaixador del camp explicà la embaixada a l’emperador
• Capítol CXXXII. La resposta que la princessa féu a l’emperador, son pare
• Capítol CXXXIII. Com lo emperador tramés Tirant al camp, e los prechs e exortació que li féu
• Capítol CXXXIIII. Com Tirant tramés lo marqués de Sanct Jordi e lo comte de Aygües Vives per embaixadors al duch de Macedònia
• Capítol CXXXV. Letra tramesa per lo soldà al capità Tirant lo Blanch
• Capítol CXXXVI. Com lo embaixador del soldà splicà [la] sua ambaixada a Tirant
• Capítol CXXXVII. La resposta que Tirant féu a l’ambaixador del Soldà
• Capítol CXXXVIII. La resposta que Tirant féu als embaixadors dels altres caps de la embaixada
• Capítol CXXXIX. Com lo prior de Sanct Johan parlà ab lo emperador
• Capítol CXL. Com lo prior de Sanct Johan splicà sa embaixada a Tirant
• Capítol CXLI. Com lo rey de Egi[p]te votà en lo consell la sua intenció
• Capítol CXLII. Com Abdal·là Salomó splicà [la] sua embaixada a Tirant
• Capítol CXLIII. Lo consell que Abdal·là Salomó donà a Tirant, capità
• Capítol CXLIIII. Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren gràcia per Abdal·là del capità
• Capítol CXLV. Com lo conestable informà a l’emperador del stat del camp
• Capítol CXLVI. La sentència que lo emperador donà contra los cavallers, duchs e comtes que presos eren
• Capítol CXLVII. L’albarà que féu Stephania de Macedònia a Diafebus
• Capítol CXLVIII. Com Diafebus pres comiat de l’emperador e de les dames per tornar al camp
• Capítol CXLIX. Com lo rey de Egipte tornà la resposta que Tirant li havia feta als grans senyors moros
• Capítol CL. Letra de batailla tramesa per lo rey de Egipte a Tirant lo Blanch
• Capítol CLI. Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp
• Capítol CLII. Resposta a la letra de batailla del rey de Egipte per lo capità Tirant
• Capítol CLIII. Com lo duch de Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant
• Capítol CLIIII. La resposta que Tirant féu al duch de Macedònia
• Capítol CLV. Lo rahonament que lo senyor de la Pantanalea féu a la princessa
• Capítol CLVI. La oració que Tirant féu a tots los cavallers
• Capítol CLVII. Com lo soldà ordenà les sues osts e com començà la batailla
• Capítol CLVIII. Letra tramesa per Stephania a Diafebus
• Capítol CLIX. Com se féu la pau de Diaphebus ab Tirant ab la letra d’Estephania
• Capítol CLX. Salconduit que fa la princessa al capità Tirant
• Capítol CLXI. [Com Tirant tingué lo guiatge, anà a fer reverència a la princessa]
• Capítol CLXII. La resposta que féu la princessa a Tirant
• Capítol CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu
• Capítol CLXIIII. Lo consell que los mariners donaren a Tirant
• Capítol CLXV. Lo rahonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rey de la subirana Índia
• Capítol CLXVI. La resposta que féu lo Gran Caramany
• Capítol CLXVII. La resposta que Tirant féu al Gran Caramany
• Capítol CLXVIII. Letra que fan los del camp al capità Tirant
• Capítol CLXIX. Com l’emperador tramés per sa filla la letra a Tirant que los del camp li havien tramesa
• Capítol CLXX. Reprensió que fa la princessa a Tirant
• Libros a la carta