Montserrat Torrent

La dama de l'orgue

Albert Torrens

• Editorial: FICTA EDICIONS
• Año: 2020
• ISBN:
  9788494610431
• Categoría: Media & Performing Arts
• Categoría: Music Biographies

Montserrat Torrent (Barcelona, 1926) ha estat, sens dubte, l'organista catalana més destacada del segle XX. Organista, concertista, mestra d'organistes aquí i arreu, introductora d'una nova forma d'entendre la interpretació de la música antiga, internacionalitzadora del repertori ibèric antic i contemporani i amiga dels artistes i compositors més influents del seu temps, l'avala una carrera de més de 70 anys que la situa entre els artistes més longeus de la seva generació.Albert Torrens ha teixit unes memòries que alternen la veu directa de Montserrat Torrent (gràcies a centenars d'hores de conversa tranquil·la amb la protagonista del llibre) i el relat exhaustiu i documentat fruit del treball de documentació del periodista barceloní.

Montserrat Torrent

La dama de l’orgue

FL0003

Albert Torrens

Montserrat Torrent

La dama de l’orgue

Les memòries de l’organista catalana

més destacada del segle xx

Girona 2020

Drets reservats per a tot el món. Aquesta publicació no pot ser reproduïda
en la seva totalitat ni parcialment per cap mitjà mecànic, químic, òptic, electrònic
o bé digital ni per fotocòpia sense l’autorització del seu editor.

Ref: FL0003

© Albert Torrens i Sau, 2019

© FICTA edicions i produccions, SL, 2020

Primera edició: març de 2020

Fotografia portada: Elvira Bullich (tirador de registre, Blancafort OM)

Disseny de la coberta: Elvira Bullich

Maquetació: Jordi Ardèvol

Maquetació de les fotografies: Elvira Bullich

Dipòsit legal: GI 187-2020

ISBN: 978-84-946104-3-1

FICTA edicions i produccions, SL

C/ Canigó, 3, 17180 Vilablareix (Girona)

[email protected] – www.ficta.cat

ÍNDEX

Pròleg 009

Introducció 013

I Preludi

Infantesa i joventut 019

La formació al CSMMB 029

D’alumna a professora 041

La formació internacional 051

Ars Musicae 063

Els fonaments d’una carrera 069

L’orgue de Sant Felip Neri 087

Les col·laboracions amb orquestres 093

II Fuga

L’estudi del repertori ibèric 107

De Bach al repertori contemporani 119

L’orgue 141

La tècnica 159

Blancafort i la restauració d’orgues 169

El concert i el seu entorn 183

L’orgue i la litúrgia 195

Una dona organista 207

III Coda

La dècada dels setanta 215

Mestra de mestres 239

La dècada dels vuitanta (I) 257

L’amor als seixanta 273

La dècada dels vuitanta (II) 283

La jubilació i els alumnes 297

La dècada dels noranta 317

El segle xxi (I) 343

Reconeixements 369

El segle xxi (II) 381

Epíleg 409

Índex onomàstic 427

Als meus pares

Pròleg

Tot allò que esdevé realitat

es basa en l’esforç i la necessitat.

Heràclit d’Efes

L’aparició d’unes memòries sempre és un fet que invita necessàriament a la mirada enrere: a la retrospectiva i recapitulació de fets passats, a la revisió crítica del moment històric pel qual transitem agafats de la mà —com Dante i Virgili a través del món d’ultratomba— amb el personatge escollit. Sovint veiem la realitat pretèrita amb la forta empremta que es desprèn del seu propi punt de vista; a partir de la seva fixació sobre el paper, haurem d’acceptar que la seva publicació donarà a la història explicada un cert caràcter de jurisprudència, un relleu de fets consumats a tot el contingut d’aquest llibre que no es podrà obviar a l’hora de repensar els esdeveniments explicats. I això és, en el cas de Montserrat Torrent. La dama de l’orgue, no solament un fet més o menys neutral que cal constatar, sinó també un cop de sort que ens ha procurat el destí d’una vital importància per diverses raons que, molt breument, ara desglossarem.

En primer lloc, els noranta-tres anys de la protagonista, el seu lloc clau en el món musical i la seva perspicàcia en la recepció i excepcional capacitat per incorporar al seu bagatge artístic els fets artístics i històrics viscuts ofereixen ja una primera raó per a la lectura del llibre, fins i tot també al lector no interessat musicalment. En un arc vital immens, que parteix, pel que fa a la formació més primerenca, del context d’una família nombrosa de la burgesia mitjana de Barcelona en el marc de les dictadures espanyoles de finals dels anys vint del segle passat i de l’adveniment de la Segona República, s’endevinen des del primer moment les contradiccions que han alimentat el funcionament d’un motor artístic i pedagògic únic. L’autor d’aquestes línies s’ha d’aguantar amb esforç un somriure quan recorda el relat del bon amic Francesc Mitjana, veí d’escala de la família Torrent Serra, quan li explicava la desfilada setmanal dels seus membres per satisfer la seva obligació religiosa dominical. És ben cert que, malgrat que la seva protagonista negui al llarg del relat la seva voluntat i capacitat de rebel·lió en els diferents moments de la seva vida, el llibre deixa llegir entre línies una reiterada necessitat de sortir de la desfilada, de trencar l’ordre marcial preestablert per marcar el seu propi pas i desbrossar camins nous a partir d’un inconformisme i una originalitat que ha mantingut fins a l’actualitat.

En relació amb tot l’explicat anteriorment, la cesura més important que el llibre descriu en el caràcter de la protagonista, significativament durant la seva formació, és, no podria ser d’altra manera, la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra. Aquí s’afegeix, a la necessitat apuntada anteriorment de perfilar un caràcter propi, l’enfortiment d’aquest a partir d’aquesta «hora zero» que anirà forjant una voluntat de ferro, definida en una capacitat de treball i d’esforç extraordinària, sense renunciar a una gran flexibilitat que l’ha portada, sense menystenir una coherència recognoscible, a reinventar-se quan les circumstàncies ho feien necessari. Contràriament al que van fer companys de generació, que es van deixar arrossegar pel marasme i la mediocritat que imposava el moment històric, la protagonista no es va deixar temptar per les seduccions del corrent imperant sinó que, lluitant contra el «son dogmàtic» que li venia donat per la història, la sociologia, la família i els corrents interpretatius en boga, va aconseguir iniciar i marcar un recorregut personal definit que progressivament ha anat formant part indissoluble de la seva manera d’entendre la vida. El fet de retratar més que no pas d’analitzar la gestació d’un caràcter tan específic a través dels diversos escenaris i dels personatges que formen part d’aquest procés, i que hi donen un colorit de matisos gairebé infinits que sovint conviu per la veu de la protagonista amb passatges d’un to clarobscur de caràcter marcadament grotesc que no es pot deslligar mai de les circumstàncies històriques viscudes, és un dels punts forts de La dama de l’orgue que contribueix, sens dubte, a la seva importància com a font de primera mà.

En aquest sentit, i ara en relació amb els aspectes tècnics del llibre, la forma literària escollida per Albert Torrens per donar estructura a unes memòries —en què sovint obre pas a la veu de la protagonista en llargs passatges solístics— és, en el seu contrast, un guany decisiu des del punt de vista de l’estil i del contingut i n’afavoreix una lectura sempre àgil, ocasionalment divertida i de vegades sorprenentment íntima, sense renunciar, però, a la precisió en el contingut històric i musical.

És precisament en relació amb els trets comentats anteriorment que el fet de defugir voluntàriament una especialització en el seu instrument ha portat la protagonista a moure’s amb autoritat en àmbits molt diversos, des del repertori de les primeres tabulatures del Renaixement musical fins a l’estrena reiterada d’obres dels molts i molt diversos compositors. Aquesta coin­cidentia oppositorum, aquesta recerca constant intentant la quadratura del cercle és un altre tret característic que, per la incomoditat artística que comporta, ha ajudat la seva protagonista a conservar un caràcter jove, a voltes incòmode però sempre revitalitzant per a les noves generacions d’organistes que, sovint sense ser-ne alumnes directes, han buscat el seu guiatge, potser endevinant, més enllà de la concreció en un repertori específic o en un problema tècnic localitzat, la dimensió ètica del seu mestratge i la importància que aquest aspecte pugui tenir en el futur per al desenvolupament integral d’una personalitat artística autònoma.

En el benentès que «els pronòstics sempre són difícils, especialment referits al futur», augurem a La dama de l’orgue un paper important en la seva existència com a llibre. El personatge s’ho val!

Agustí Bruach

Setembre de 2019

pròleg

pròleg

Introducció

Girant l’ullada cap enrere
guaita les ombres de l’avior.

Joan Alcover

Vaig sentir a parlar de Montserrat Torrent per primera vegada l’any 1997. M’acabava d’incorporar a un dels cors de què he format part des de ben jove i algú em va demanar si m’hi unia algun vincle familiar, donada la similitud dels nostres cognoms. No vaig tenir ocasió de coincidir-hi fins més de deu anys més tard —el maig de 2008—, quan, ja treballant de periodista a l’emissora Catalunya Música, vaig cobrir el seu nomenament com a doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. La imatge de la seva figura menuda, que no sabia com agrair aquell alt honor i que, amb tot, va emocionar l’auditori amb un discurs tan commovedor com ben travat (un enregistrament complet de l’acte es pot trobar a Internet), va captar la meva atenció i vaig començar a interessar-me per la seva trajectòria professional.

Pocs mesos més tard, dos amics cantants a qui ella va acompanyar en sengles concerts al santuari del Miracle (Solsonès) i a Collbató em van brindar l’oportunitat de conèixer-la personalment i compartir-hi desplaçaments amb cotxe, assajos i estones perdudes. Després d’aquelles impressions de la seva empatia i qualitat humana, vaig titular una de les meves crítiques a la Revista Musical Catalana —en la qual m’havia iniciat uns anys enrere— amb les paraules «Un torrent impetuós».

No la vaig tornar a veure fins, altre cop, gairebé una dècada més tard, l’abril de 2016, al Palau de la Música, on va apadrinar la presentació d’un disc del seu deixeble Juan de la Rubia. Estava a punt de fer noranta anys i, novament, va ser capa...

Índice

• Portada
• Títol